Dissabte, 2 d'agost del 2008, les notícies que avui parlen de la Selva Marítima
==========================
==========================
A Itàlia els hi ha fet gracia que els nostres carters vagin amb Vespa...
La Carme Macià m'ha passat l'enllaç que en Joan Carles -es seu marit- li havia passat prèviament a ella.
Gràcies a tots dos i bon profit ;-) ;-) ;-)
La Carme Macià m'ha passat l'enllaç que en Joan Carles -es seu marit- li havia passat prèviament a ella.
Gràcies a tots dos i bon profit ;-) ;-) ;-)
L'esportista veu així el seu poble, però el Sr. Oriol Colomer a l'article que segueix ho veu a l'inrevés...
Crec que moltes de les consideracions que aquí barreja del Sr. Oriol són des-encertades i injustes; algunes van a missa; altres desafortunades; però penso que totes són clarament in-oportunes...
La carta acaba amb un to de concòrdia i companyonia: "La propera vegada que parlis d´un altre ajuntament, si us plau, primer informa´t, com a mínim amb els companys. Cordialment."
És de suposar que Blanes com a vila turística que és, això de la tranquil.litat deu anar per barris; i tampoc fa falta per reivindicar-la pujar al carro de les crítiques a Lloret tant lleugeres i fàcils aquests dies (fins i tot per part d'alguns/es lloretenques amb bon pedigrí... )
A l'autor li agradaria: "M'agradaria aclarir per què en plena crisi energètica, en comptes de fer una elecció assenyada i ecològica de matèria vegetal per combatre el vent, la calor i per fer més amable la vista, es deixen grans extensions d'espais públics ben despullats...
A vegades penso que els arquitectes no posen arbres per evitar que el seu fullatge ufanós els tapi la seva obra."
No sembla el millor dia per posar-se amb el arquitectes l'endemà de despedir al Sr. Kiko Fernández, l'arquitecte municipal, tot i que coneixent-lo i veient el que havia escrit en el seu propi recordatori, segur que la frase del Sr. Salvador li feia gracia...
Si amb això puc ajudar ho explico:
En el poble de Les Planes d'Hostoles, hi ha dos xicots molt trempats, però "golfos" com pocs. Un bon dia, ben engalanats, van anar a un conegut restaurant de Girona; van demanar quasi be tot del que a la carta hi havia i ho van regar amb abundosos i cars sucs de raïm.
Quan van creure que ja poca cosa els quedava per provar, van cridar al cambrer i li van dir:
Ens ha vist menjar?...doncs ara ens veurà córrer... i
I com en el cas del gastrònom del Bulli, encara els busquen !!!
En el poble de Les Planes d'Hostoles, hi ha dos xicots molt trempats, però "golfos" com pocs. Un bon dia, ben engalanats, van anar a un conegut restaurant de Girona; van demanar quasi be tot del que a la carta hi havia i ho van regar amb abundosos i cars sucs de raïm.
Quan van creure que ja poca cosa els quedava per provar, van cridar al cambrer i li van dir:
Ens ha vist menjar?...doncs ara ens veurà córrer... i
I com en el cas del gastrònom del Bulli, encara els busquen !!!
Les entrades de tots tres dies estan quasi esgotades.