Divendres, 28 d'agost del 2009, les notícies que avui parlen de Lloret i de la resta de Selva Marítima

lupa AQUÍ
=====================
=====================
=====================
Demà dissabte:

lupa AQUÍ
=====================
=====================
=====================
Diumenge:

lupa AQUÍ

Resumint, que el Sr. Santiago s'ha guanyat segurament el nom d'un carrer o potser fins i tot un recordatori pels seus progenitors... tot dependrà de qui ho llegeixi.

"Parlem del Concurs de Pintura Ràpida."
Fins i tot Can Juncadella surt a la polèmica:"Aquí la gent també és amable i tenim uns serveis de qualitat, com sap el president del Kazakhstan, que ha triat aquest oasi per estiuejar-hi"

Ja fa dies que s'escolten aires com a mínim rars com aquest: " ja hi ha hagut un ajuntament, el de Roda de Berà, que ha presentat un expedient de regulació d'ocupació de la seva plantilla."; i no vull ni pensar en la caça de bruixes que podria representar una mesura així generalitzada...
El Sr. Mariné explica anècdotes antigues: «D'Europa s'importaven tota classe d'embotits rebutjats per rancis o florits i, després de tractar-los amb bòrax i glicerina [...] s'obtenia algun producte destinat al consum del país.»
A lo millor avui en dia no s'arriba a aquests extrems però si que per aprofitar uns preus baixos hi han cadenes comercials que congelen productes que mai haurien de haver-se congelat (formatges per exemple...), i a part de canviar-ne les característiques organolèptiques a sobre no t'avisen, amb el perill sanitari que això representa.
D'altres trenquen sense cap mirament la cadena del fred trobant productes que 20 dies abans de la seva data de caducitat ja estan florits i si encara veus el verdet sempre estàs a temps de no menjar-lo, però el fong ja existeix abans de veure el verd i llavors tots a córrer cap el WC o a l'hospital....
També d'aquesta trencada de la cadena del fred en són bon exemple aquells congelats que tenen un bon gruix de gel tot voltant i que amb un xic de sort si va a pes el pagues a preu de calamar...
Potser hi ha controls més amunt, però a nivell de botiga els inspectors es guanyarien el sou per poc que s'hi escarrassessin...
Ara ja només falta saber si és que a Polònia no hi han negres o és que no els hi agraden... Ho preguntaré a na Dominika...


El Sr. Castaño considera gent sensata els que pensen com ell i irresponsables els que no són de la seva corda i que senzillament passen de prejudicis ererats...




